tempus fugit

de tot i de res

24 d'abril de 2025
3 comentaris

l’envit

Era el joc i la complicitat d’una confiança mútua de sentir-se estimats perquè tots dos s’estimaven.

Eren aquell gat golafre més que afamat i el pare fent-se el desmenjat endarrerint la ingesta de la botifarra fent sonors xsts!!!, avortant la intenció del moix fins a permetre’l atrapar la minsa porció del cul de la salsitxa que expressament li deixava al plat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.