tempus fugit

A vegades qui s’entesta a castellanitzar-nos la vida abusant del càrrec per decidir nomenclatures dels carrers, no és res més que una persona també perduda en ignoràncies gramaticals (com jo mateixa) o amb errors de pronunciació avantposant el so de la ena a la ema i així, segurament en el seu, castís o no, castellà li sentiríem dir; iNpropio, iNpuesto, deseNpeñar, boNbom…., la qual cosa de cap manera serà un obstacle perquè no se l’entengui perfectament.

Tanmateix però, si en l’escriptura de la placa s’entén el que vol dir, no significa que a més d’una persona se li escapi un somriure ja sigui de condescendència, ja sigui de maleïda supremacia.