tempus fugit

Acabada la celebració de l’últim “Jaleo” de la tarda, la nit de gresca de la joventut un poc o mig engatada, acostuma a ser llarga, però, aquella colla que té sort de compartir el terra d’una cotxera encatifada de matalassos, ja saben que han de fer a mesura que es despertin, recollir-ho tot, deixar net i polit l’espai del cotxe que per uns dies dorm al ras i, sobretot, recollir, ordenar i deixar les vambes allí on més ventilada quedi la fortor de formatge que, tot i ser de diferents marques esportives, per una qüestió de glàndules sudorípares de procedència humana, acostumen a fer la mateixa ferum.