tempus fugit

En un revolt del camí que condueix a cala Sant Esteve, hi ha la presència d’un antic pou segurament assecat o en dessús per la mala qualitat de les subterrànies aigües; malgrat tot, qui el té en propietat no escatima res per convertir-lo en una mena de pedra d’altar amb estris de poar i testos sadollant vegetació essent l’enarcada corriola de ferro rovellat la mena de venerable figura central.
Tot plegat el conjunt es fa mirar i, creients o no, aquesta cultura hortícola de jardineria et fa pensar en allò que es diu de què, creure en alguna cosa, potser ja basta per tenir el cel guanyat.