tempus fugit

de tot i de res

27 de desembre de 2013
Sense categoria
1 comentari

la soca

Un arrelat tronc d’ullastre reivindicador visual de la memòria del temps en la natura. L’arbre corferit pel llamp recordarà sempre la negror del núvol que un dia s’atansà damunt del seu espai i provocà l’esclat elèctric de la tempesta. La vida s’esvaeix i sobrevé l’agonia immerescuda fins a arribar a la mort; podríem dir-ne la lliçó de supervivència presencial que pot permetre’s, sense ferir sensibilitats, la natura  tot mostrant la seva decrepitud.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. T’he clicat tot veient-te a Vilaweb, i he connectat amb la teva sensibilitat, de manera que et fico a favorits i t’iré llegint. Un regal. Merci

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.