tempus fugit

La nit del dissabte 20-02-2021, te’n vas al llit pensant en l’última vegada que recordes imatges del carrer Gran de Gràcia fora del dia a dia, eren les de les colles de Sant Medir d’un 3 de març anant en romeria des dels jardinets de Gràcia fins a l’ermita de Sant Medir a la serra de Collserola, llençant els romers, caramels, projectant alguns cap al cel perquè caiguessin com pluja damunt criatures i no tant de criatures o alguns, llençats amb mala llet no saps ben bé cap a qui o cap a què i també hi havia, l’esporàdic gest carrincló o, segons per a qui, galant d’aquell home jove -o no tant- damunt d’un cavall o assegut compartint carruatge, pom de violetes en mà dipositant-lo a les mans d’aquella noia -o no tant- espectadora coneguda o a la d’aquella d’aquells ulls de mútua mirada d’atracció instantània.

La nit del dissabte 20-02-2021, després de repassar el rotllo dels bons records d’infantesa o joventut, tot veient per televisió la desfilada, carrer Gran de Gràcia cap amunt, de furgons policials i agents cuirassats d’autoritària mirada qualificada de tot menys d’amor, corrent, porres, escuts i escopetes en mà, rere noies i nois manifestant-se per la llibertat d’expressió o per la llibertat d’acabar amb la fal·làcia d’aquest autoanomenat Estat de Dret que els té estenallats, per les lleis del mercat, a ser submisos als designis i canvis de model de societat acordats en les juntes empresarials de les empreses de l’Ibex 35, vaig pensar que en el seu lloc faria el mateix avivant el foc d’algun contenidor en flames o donant una puntada de peu de gràcia i ràbia al vidre esquerdat d’un aparador d’entitat bancària o de botiga de franquícia.

La nit del dissabte 20-02-2021 després de pensar solidàriament el que també hagués fet pujant pel carrer Gran de Gràcia davant la policia, una no desconeguda amargor precedí abans d’agafar el son tot pensant que malament ho hem anat fent, durant i després la transició, deixant-nos entabanar pels feixistes i capitalistes llops (i llobes) de torn duent disfresses de demòcrates corders.

La nit del dissabte 20-02-2021, era la cinquena nit de protesta per l’empresonament de Pablo Hasél autor de la lletra i música del rap qüestionador de l’Estat de dret espanyol sostenidor de la corrupta i feixista monarquia, i així, posats a reivindicar-ho tot musicalment, el matí d’ahir diumenge, remenant CDs, la troballa de “Sans la nommer” (revolution permanent) d’en Moustaki , em fa pensar que, sortosament, mentre un bri d’anarquia constructiva sacsejava i sacsegi la part cerebral destinada a l’humanisme, ni abans ni ara aconseguiran que algunes persones ens deixem entabanar.