tempus fugit
de tot i de res
1 de desembre de 2025
Sense categoria
0 comentaris
la memòria col·lectiva
Mitjançant el segle XX, eixamplant l’urbanisme del petit poble de pescadors sorgiren modestes i assenyades familiars estances d’esbarjo i les que encara conserven l’estructuració primerenca, restaurades en lloc de reformades, tàcitament fan saber què, el que veiem és de debò l’aparença del que no veiem.
Comparteix això:
Relacionats
“a poc a poc, que els brots són tendres” (ho diuen per recomanar calma i atenció en situacions perilloses)
A General
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!