El conflicte desencadenat a les Illes Balears arran del model educatiu que per llei s’ha d’implantar als centres, ens mostra l’alçada del llistó en què l’han posat cada una de les parts.
El govern expedientant a tres directors de centres de maó va col·locar-lo, podríem dir, a l’alçada de batre records, i els docents, tips de no ser escoltats, convocant una vaga indefinida amb l’aixopluc d’una gran majoria de mares, pares, alumnat i ciutadania en forma de “marea verda” l’ha col·locat a l’alçada d’un campanar, és a dir que batre el seu rècord, ara per ara, sembla difícil d’assolir.
Algun dia, quan les tèrboles aigües de la crisi econòmica i de valors tornin a ser transparents, almenys pels europeus, el record de la presència d’una “marea verda” a les balears, serà amb un modest orgull gens de revenja (doncs si una cosa anem també aprenent de la democràcia, és a no ser-ho), tot dient amb veu alta i confiant no repetir la frase del “no va poder ser”: JO HI ERA!, JO HI VAIG COL·LABORAR!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!