tempus fugit

de tot i de res

7 de març de 2014
General
1 comentari

la barrera

L’emblemàtica tanca tan prolífer a les balears, s’ha convertit en una sana obsessió d’estètica especialment a Menorca, de fet quan un altre tipus de material que no sigui la consistent llenya d’ullastre conforma la que de tant en tant et trobes pel camp, fa de mal veure i d’alguna manera voldries que fos provisional. Aquesta reixada porta rural tan en concordança amb l’entorn de l’illa, fins i tot quan un cadenat t’impedeix d’obrir-la, et fa ser millor persona, ja que essent tan fàcil de traspassar-la no goses fer-ho perquè saps que allò que algú o ha fet de manera tan noble i transparent, bé es mereix educació i respecte.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Efectivament les barreres menorquines de llenya són molt pulides, queden pocs araders que en facin. El problema és el cost per els amos dels llocs de Menorca. Malaudarament quan una barrera de llenya es fa malbé, en general, és substituïda per una que no és de llenya, l’encant aleshores és perd. Jo ho entenc, els senyors que tenen llocs, en general no es preocupen massa per les qüestions estètiques i per tant quan una barrera s’ha de baratar també opten per una que no sigui de llenya. és llàstima, però el camp de Menorca no passa precisament per un bon moment. Molts llocs abandonats, sense amo que meni les terres i amb els casats que cauen. Tot plegat una llàstima.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.