tempus fugit

I, de sobte, rics i pobres igualats en l’adversitat coronaviruslenta.

I, a sobre, l’adversitat coronaviruslenta afeblirà, encara més, tot l’entorn del virus neoliberal, pel que respecta a l’oportunitat de sobreviure dins l’estat del benestar, a la classe social baixa principalment i a la de la mitjana ocasionalment.

I, de sobte no, sinó prolongadament, la classe alta, aquesta mena d’azot universal, farà reunions d’alta volada per minimitzar pèrdues econòmiques inventant mil i una estratègies financeres que a la curta no, però a la llarga sí, els farà recuperar amb escaig tot allò que ara arrisquen per aturar  possibles cops insurreccionals de la plebs.

I, a sobre, la ciutadania, tirant del carro de lliçons demòcrates i solidàries, un cop més serà la garant de la convivència i l’esperança de passar el tràngol pandèmic fent pinya per assolir erradicar-lo com més aviat millor, alhora que amb les experiències viscudes i esmenant les males praxis, a la llarga, ni que sigui la visió d’una espurna en l’horitzó, faci preveure que deixem un món millor a les futures generacions.

I, de sobte, i, a sobre “Al qui té diners, mai ningú li pregunta com els ha fet (Generalment s’admira i es procura freqüentar els rics i els triomfadors, però quasi ningú es planteja l’origen de la fortuna, per si de cas és il·lícita o immoral, com sol ser).”