tempus fugit

de tot i de res

22 de juliol de 2017
0 comentaris

honorança als crítics dels silencis del 92

Aquesta pintura que un dia proper al 1992 vaig adquirir a un pintor a les Rambles de Barcelona, i l’article que avui he llegit al diari ARA, “Els altres 1992” m’han empès a un extra de dissabte al bloc.
Senzillament, com homenatge al pintor de les rambles que amb la seva inspiració la va encertar plasmant damunt la cartolina el que va significar per a molta gent, aquell esdeveniment mundial i, si m’esgoteu, donades les circumstàncies del present, visionari del futur.
I tanmateix, per descomptat, en honorança a en David Fernàndez, aquest xicot que m’embadoca i a tantes generacions corprèn no només pel que escriu sinó per la coherència amb què sempre se’l veu actuar.

la perseverança
10.01.2024 | 10.58
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.