tempus fugit
de tot i de res
20 de maig de 2016
1 comentari
fer carrer al nou jorn
Negra com el carbó presumint d’ombra grisa, dormisqueja sota la tebior dels raigs solars en un estat de viva letargia d’alerta per si algun matiner pardal, llangardaix o efímera i fugaç papallona nocturna amb esma de continuar el ja decaient vol, se li creuen pel davant el darrere o els costats. Si això passes, l’auto reflex la faria abandonar el lloc de manera diferent al desmenjament amb què acostuma a fer-ho, tipa de l’escalfor del sol, o cercant-ne la continuïtat.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De l’estàtica a la dinàmica… les coordenades del terra marcarien la gràfica de la vida.