tempus fugit

Fas un tomb per camins de paret seca corprenent-te la força vincladissa de les margarides que poblen una tanca assilvestrada de milers, milers i milers de ‘Chrysanthemun leucanthemum’.
Arriba el migdia i pel televisor et corprèn la manifestació pacífica de milers, milers i milers de persones exigint la llibertat de les preses i presos polítics tipes ja, de tenir la sensació de veure com en els últims sis mesos, la fiscalia de l’estat i jutge Llarena, es passen pel folre els arguments i demandes de justícia i llibertat de moviment, que minut a minut i dia a dia fan els advocats que els representen.
Més tard, relacionant les imatges del matinal passeig amb les que ofereix TV3 de la manifestació, la força de cara a Europa i el món que representen els groguencs punts omplint l’espai social comunitari, són el preuat aval que fa fort el dret i llibertat de decidir allò que un poble vulgui ser allunyant-te, en el cas que afecta el procés català, del temor de pensar que l’estat espanyol encara pugui tenir la barra i impunitat d’arribar al punt de matussera actuació que relata Erich Fried en el poemari “Cien poemas apátridas”:

SERVIDORES DE LA LEY Y ABOGADOS DE IZQUIERDAS
Los abogados son
defensores de los acusados
y ello los hace sospechosos
a los ojos de los fiscales

En caso necesario
se consigue que uno de ellos
sea encarcelado o se le prohiba ejercer
a modo de ejemplo y advertencia

Pero seria mucho mejor
eliminar por completo la defensa
y decretar después
la busca y captura de los enemigos del Estado

contratar también verdugos
y sustituir los tribunales
por un jurado especial
que dicte sentencias sumarísimas