tempus fugit

Era la vida contemplativa del progrés urbanístic barceloní d’un iaio nascut vés, a saber en quina senyorial aldea castellana si fem honor de l’elegància que té duent el barret i la lluentor de les sabates.

Era segurament la barreja de l’asfaltat present en la senilitat, comparant-lo amb aquells grocs camps de cereals de la infància prest a ser recol·lectats.

Era la inexplicable necessària emigració de fugir d’un rural políticament castigat desenvolupament agrícola per formar part d’una ciutadana mà d’obra barata al servei de grans empreses afectes al règim.

Era formar part d’un creixement poblacional a vegades integrant-se culturalment en primera generació, a vegades en segona, a vegades amb una inexplicable pràctica supremacista, mai.

És l’enigma 82, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK .RETINETTE IA