tempus fugit

Era aquell camp de bàsquet de les instal·lacions esportives del PICADERO J.C. a la carretera de Sarrià de la Ciutat Comtal.

Eren aquells vestuaris on tant fallava l’aigua calenta, quina casualitat, després de l’entrenament de l’equip femení.

Era competir dins la primera categoria nacional entre equips d’altres “regiones” espanyoles molts d’ells sota el comandament de la “sección femenina” amatent sempre de l’ús de la faldilleta obligatòria si jugaves a casa seva amb l’agreujant, més d’un cop, del desig de l’àrbitre i la mesa que, mentre juguéssim, no utilitzéssim el català per les estratègies del joc ni des de dins ni des de fora del camp.

Era aquell marcador manual, vés a saber de quin dia mes i any, vaticinant-nos la victòria sempre que, el malauradament desaparegut trapella de l’Adolf -a l’esquerra de la imatge-, no estigués fent una de les seves alterant, durant el descans de la mitja part, el resultat del marcador.

És l’enigma 65, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.