tempus fugit

de tot i de res

18 de febrer de 2021
0 comentaris

era

Era una d’aquelles matinals arribades amb la “Transme” a l’estació marítima de Maó.

Era aquell, encara ara, visual contrast de l’emmurallament de la ciutat amb les arrenglerades teulades dels magatzems del moll.

Eren aquells locals dedicats a guardar o intercanviar qüestions pròpies del moviment comercial desenvolupat dins, del de segles, important port mediterrani, és a dir, lluny, molt lluny de l’ara, relegat pel moviment aeri de passatgers i les naus dels polígons industrials, dedicat a l’activitat culinària acompanyada dels sempre parasitaris negocis de les botigues de moda o records típics i tòpics de la Menorca Reserva de la Biosfera, o la d’aquella que algunes, malparides per afany de lucre, persones encara voldrien convertir “Menorca Reserva de la Billetera”.

És l’enigma 64, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.