tempus fugit

de tot i de res

11 de febrer de 2021
0 comentaris

era (64)

Era aquella calavera equina dipositada damunt la paret seca. 

Era aquella  transversal  frase “ser o no ser” shakespeariana abastant  les espècies del planeta.

Era, tret del format, la igualtat característica del component ossi que ens manté, de cap a peus, dempeus mentre l’organisme  viu, sobretot quan la força motriu, als designis o, gairebé sempre desitjos cerebrals,   reacciona favorablement.

És l’enigma 63, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.