tempus fugit

Era la tala premeditadament ordenada dels pins d’un indret de la part boscosa de Sòria,

Eren aquells homes sense cap mena de protecció corporal tret del de la pell bruna endurida, gorres de lona, barrets de palla o cabell frondós, talant arbres i esmicolant banques formant part de les brigades de temporers contractats majoritàriament junt amb l’einam personal que cadascú podia aportar.

Eren aquells homes que, aquell estiu estaven força contents perquè, gràcies a la pel·lícula que un tal Sergio Leone estava rodant en una aldea no gaire llunyana, de tant en tant tenien permís del contractista per escapolir-se del pinar i anar a complir amb la segona ocasional contracta del setè art, la qual cosa representava suculents ingressos extres, per fer també d’extres muntats a cavall i galopar per caure abatuts per les bales dels “bons” en els punts específics per la correcta toma de les càmeres en funció, actuació que en poques paraules volia dir: CAIDA BUENA, 500.—Pts. CAIDA MALA, ocasión para repetir-la o, en el peor de los casos, sin remuneración económica.

És l’enigma 59, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.