tempus fugit

Eren tot el patriarcat jubilat instal·lat a l’indret on el sol, puntualment, els alleugeria del mal d’ossos que el desgast vital i la humitat ambiental s’acarnissen amb tot Déu,

Eren aquells homes d’una vida laboral transcorreguda feinejant al camp, dins la ramaderia o en aquell taller especialitzat que no els exigís gaires estudis mercantils compartint, potser, tertúlia amb retirats funcionaris o militars.

Eren aquells homes petant la xerrada fins a l’hora de tornar a casa on la dona, o la filla, o la nora o la germana els hi tindrà el plat a taula, l’habitació i bany net i polit, i la roba interior i de vestir ben desada al calaix i armari.

Ah!, i seria també aquella dona duent una notícia o aclarint algun assumpte que prest tornaria a feinejar per la casa o a la feina fora d’ella, si ja l’hagés enllestida.

És l’enigma 53, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA