tempus fugit

Era, això si de ben segur, un d’aquells indrets perifèrics de la ciutat habitat per famílies obreres, molt obreres i, modestes, molt modestes.

Era aquell grup de nanos trapella  als que algunes persones els hi pronosticaven un futur com a possibles delinqüents i, d’altres els hi pronosticàvem un futur tan precari, amb el dret de protestar ni que fos sota la definició de la paraula “delinqüent” tan escassa amb els socialment tàcits delictes de guant blanc.

És l’enigma 52, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.