tempus fugit

de tot i de res

22 d'octubre de 2020
0 comentaris

era

Era la sempiterna runa d’obsoletes cases barates esperant un d’aquell camió bolquet, que lenta, molt lentament com allargant els dies de feina per justificar costos pressupostaris a l’administració oficial, aquella que gestiona els tributs de la ciutadania per la qual cosa, se suposava -com ara-, que no ve ni d’un dia o setmana o més de lucrar-se assegurant la contractació de l’obra.

Era aquell home major jubilat que se’n feia creus de la lentitud de l’empresa constructora però que ell entenia, tal vegada coneixedor com era de quan estava en actiu contractat o subcontractat a canvi d’un precari sou per un d’aquells empresaris -com els d’ara- que gaudien d’una i mil estratègies per fer-se amb les concessions d’obres que els ajuntaments treuen a oferta pública per realitzar millores urbanístiques dins del municipi.

És l’enigma 50, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.