tempus fugit

Era la festa major del sempre expandint-se muntanya amunt d’un perifèric barri barceloní.

Era aquella aspectant criaturada de xiroia cridòria vista des d’un lateral del darrere de la precària tarima que feia d’escenari.

Era l’atent seguici, de la  divertida funció teatral, per la infància i adolescència del barri que per un dia els permetia ser el col·lectiu veïnal amb accés a la cultura que els desinhibia de cruels realitats excloents d’oportunitats i condició de vida d’una privilegiada classe social com la d’aquella, també,  infància i adolescència que habitaven l’Eixample i barris adjacents barcelonins.

És l’enigma 44, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.