tempus fugit

de tot i de res

11 de juny de 2020
2 comentaris

era

Era que seria en aquell dia endiumenjat, la presència davant l’entrada principal de la gran església, d’un grup de cinc dones que bé podien ser àvia, filla, nora i netes i un, de cert, capellà de l’orde del Cister.

Era aquella estampa del bon servidor del Senyor intruint les feligreses al fet que no abandonin la bona senda de la salvació terrenal per conquerir estar al costat de Déu al Cel.

Era aquella realitat terrenal d’aquell grup de dones que, malgrat les “bones intencions”, no van dubtar -en veure que algú les fotografiava- ni un segon en deixar amb un pam de nas i la paraula en la boca a l’uniformat religiós amollant aquell sermó gairebé sempre reprimidor de passions o de veritats democràtiques.

És l’enigma 31, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

era
13.05.2021 | 9.39

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.