tempus fugit

Era l’època de treballar a l’era i si algunes persones feien servir els muls per ser arrossegats damunt del trill, d’altres, aprofitaven la força de tracció de mansos bous.

Era, en aquella enorme era col·lectiva, la visió d’una adolescent en període de vacances col·laborant en la tasca de trillar el cereal, asseguda en un contenidor de fusta damunt del trill, menant amb mestria la junta de bous.

Era la timidesa d’aquella noia que l’obligà a girar el cap i, si així vaig i, encara, percebre, és per l’hàbit propi de no agradar-me mai protagonitzar cap foto.

És l’enigma 28, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.