tempus fugit

Era el juny del 1976 quan una consensuada decisió familiar, veïnal i responsable parroquial, decidiren fer costat als treballadors acomiadats de Motor Ibèrica.

Era aquell tauler d’anuncis dignificadors del proletariat del quilòmetre zero i de l’infinit.

Era la petició irònica -per trencar dramatismes- d’un fill de treballador de Motor Ibèrica, autobatejant-se sota el prec d’una concessió d’amnistia laboral.

Era aquell anunci de la biografia de Joan Alsina (1) sacerdot d’aquells que feien pensar que si tots fossin com ell, tal vegada més d’una persona no formaríem part de la desbandada anticlerical del passat, del moment i per salut mental, del futur.

És l’enigma 111, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

(1) Viquipèdia: Joan Alsina i Hurtós, nascut a una masia de Castelló d’Empúries, als onze anys va ingressar al Seminari de Girona i als divuit, al Seminario Hispano Americano de Madrid per a les missions. Un cop ordenat sacerdot, el 1965, va ser destinat a Malgrat de Mar, on va ser fins al gener de 1968, quan va marxar cap a Xile per a treballar en l’evangelització del món obrer, amb els més desfavorits socialment. A Santiago va ser capellà de la parròquia de San Ignacio i va treballar a l’Hospital de San Juan de Dios. Alsina creia en la teologia de l’alliberament i en el socialisme democràtic de Salvador Allende, per això va ser fitxat com a perillós pel nou règim pinochetista.[2] El 19 de setembre, vuit dies després del cop d’estat que va enderrocar el president Allende, Alsina va ser detingut quan anava a l’hospital a treballar i va ser brutalment apallissat. Al vespre se’l van endur a Puente Bulnes, sobre el riu Mapocho, li van descarregar una ràfega de metralleta i van llançar-lo al riu.[2][3]