tempus fugit

Era un tram del barceloní passeig del Born envaït per parades venent a l’engròs i al detall els productes cultivats en hortals propis o arrendats.

Era el tràfec de primera hora d’intercanviar albarans-factura per doblers perquè ja se sap allò de: “qui paga descansa i qui cobra més”.

Eren aquells bitllets de 1000 pessetes amb la imatge dels reis catòlics circulant arreu d’Espanya recordant-nos, com aquell que no vol la cosa, la submissió a una monarquia en estat de repòs pel franquisme dictatorial.

Era aquell valor de 1000 pessetes a la butxaca amb les que podies passar una setmana amunt i avall en transport públic, esmorzant, berenant o, anar un dia al mercat i fer la compra de tots els àpats diaris d’una setmana sense tenir ni puta idea que, amb l’entrada de la moneda única, l’euro, passarien a ser els 6. € que amb prou feines permetrien comprar un diari i pagar el cafè que prens mentre el vas fullejant.

És l’enigma 107, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.