tempus fugit

de tot i de res

5 de desembre de 2019
0 comentaris

era

Era l’indret d’una ciutat castellana humanament aprofitat per l’escalfor solar.
Era una esgarrinxada al genoll coberta amb gassa i esparadraps.
Era una cartera remenada cercant cromos, bales de pedra o de vidre per fer-se joc.
Era una cartera per seient i un TBO llegit i rellegit.
Eren, protagonistes de tot plegat, tres nanos, un migdia a la sortida d’escola enfeinats amb les seves infantívoles cabòries.
És l’enigma 10, de les fotos antigues, elucubrar sobre el lloc, els objectes o les persones que un dia motivaren fer anar la KODAK RETINETTE IA.

confessions
30.12.2013 | 8.52
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.