tempus fugit

Enguany, cinquanta tardors i set dies del calendari de l’Enric Gelpí i Vintró (Barcelona, 1936 – Cànoves i Samalús, 2011) l’Ermità de Samalús II conegut per les escultures de fusta de mussols i els calendaris il·lustrats amb animals.

Enguany, gràcies a l’editorial del seu fill Francesc Gelpí i Lluch, persistent en continuar la tasca presencial del model de calendari de format llarguerut amb dibuixos d’animals i animalons dels Països Catalans, que el seu pare va tenir l’encertat atreviment de llençar l’any setanta del segle passat trencant la monotonia del disseny dels calendaris de paret tot, sembla ser, gràcies a volgué eliminar, tapant-la, la lletjor del fil d’electricitat que acostuma a pujar dels interruptors o endolls cap al sostre de casa.

Amb el temps, el calendari podríem afirmar que ja és un clàssic esperat de veure’l pels voltants de les festes de Nadal als aparadors de quioscos, papereries o llibreries, i si voleu saber-ne una mica més de la seva popularitat, en aquest enllaç del bloc de La lectora corrent: Més sobre Enric Gelpí i els seus mussols i calendaris, trobareu un entranyable apunt amb els no menys intensos consegüents comentaris.