tempus fugit

Sis esforçats genets fan una mena de parada eqüestre exhibint la modalitat de la famosa doma menorquina tan admirada entre professionals de l’equitació d’arreu el planeta. La paritat està garantida, tres amazones i tres genets donen la benvinguda als creuers que atraquen al port de Maó i tant pels que queden al vaixell com pels que volten per l’entorn o per aquells que, esperant la sortida de l’autocar concertat, van a visitar algun enclavament talaiòtic, el port de Fornells o l’enganyifa del poble de pescadors de Binibèquer, els cavalcadors amfitrions amb indumentària de caixer els ofereixen prop d’una hora d’exercicis eqüestres.

Ja se sap que de tot plegat uns sortiran prou contents i altres decebuts i, tanmateix, pels comerciants que esperen amb candeletes que els creueristes trepitgin l’illa, per a uns serà un jorn d’omplir més el calaix i per altres el regust amarg de veure’ls passar com els americans de la pel·lícula del genial Luis Garcia Berlanga, “Bienvenido, Mister Marshall”, farà que es trenquin la closca esbrinant quin producte és el que  hi manca a la botiga per millorar les vendes. Una mica a trets petits, de tot plegat podríem dir que això bé a ser una escenificació de la temporada alta, la que en teoria ha de salvar tot l’any una pila d’economies familiars perquè, en la baixa, un vol o dos al dia aterrant a l’aeroport pot ser desesperant…, la tardor, l’hivern i la primavera, són tan llargues de passar…!