tempus fugit

de tot i de res

17 de maig de 2017
0 comentaris

el però del “passat el brexit…”

Si va apostar pel NO al Brexit, potser deprimida aquesta façana d’estil colonial anglès representi la sensació de deixadesa de caure en l’abandó però, si va apostar pel SÍ, de facto ja representa l’espera de la lluentor que l’ha de redimir però -sempre n’hi ha un de però- si fem una repassada a les reflexions que Tony Judt va deixar-nos al seu assaig “El món no se’n surt” tot d’una veurem que allò que cataloga com a “malestars del present” producte del passat, amb els anys, arrelats i ben arrelats, ja s’ha convertit en els desassossecs del futur producte de façanes i qualitat de vida humana escrostonades de l’abans, duran i del post-brexit.

sincronia
25.11.2014 | 8.44
senyeres de popa
16.07.2014 | 8.35

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.