tempus fugit

Per als petits i grans d’aquella família rural, cap allà els setanta, els dies festius, trencant amb el ritme dels laborals, els beneficiava a tots.

Amb una escolarització obligatòria fins als catorze anys i la proliferació de naus i fàbriques instal·lades als polígons industrials contractant mà d’obra assalariada, aquell nucli familiar, trencant el ritme dels dies feiners gaudien del merescut descans amb l’excepció de l’etern modus vivendi de l’àvia que, com tantes altres, no deixava de ser el pal de paller encarregat de recol·lectar, cuinar i omplir-los el plat a taula.