tempus fugit

de tot i de res

3 de juliol de 2014
General
1 comentari

el lector

Ja fa temps que es pentina canes, i si  l’hàbit de llegir el té des de molt abans de fer-ho, de ben segur que els mobles del seu cap seran tan ferms i assentats com l’enorme i sòlid norai que li fa costat, bé…, de fet, això és el que puc imaginar o desitjar-li.


A mig camí (Joan Vinyoli (3-7-14/30-11-84)

Digueren els dimonis: lust in action.
A les palpentes, a ple sol,
penso en la fosca abrupta,
                                             arravatat.

Jo m’ho cuino una mica tot. 
Mal cuiner? Bon cuiner?
                                            Fulles exuberants.

“La primavera és com un nen
que sap poesies” (Rilke).

Un home sol a mig camí.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.