tempus fugit

de tot i de res

29 de novembre de 2017
0 comentaris

el 155, la mala eina a l´abast de l´unionisme

La dita «Ses eines fan es mestre» que vol dir que amb bones eines es pot treballar bé, i amb males eines ni els bons mestres poden treure la feina ben feta, fa que la mena d’assot de l’article 155 de la Constitució Espanyola, no deixi de sorprendre a propis i estranys. Tanmateix de ben segur, que qui es dedica a recopilar la història, ja deu tenir un bon llistat de circumstàncies i casos on ja s’ha aplicat.
Un dels últims afers a estat la petició del PP, C’s i PSC a la Junta Electoral espanyola demanant la prohibició de lluir el llaç groc en segons quines circumstàncies, així com el color groc dels sortidors d’aigua de les fonts públiques.
I un altre afer que segurament s’haurà de complir sota l’ordenoimando de torn, és l’entrega dels béns de Xixena a l’Aragó, malgrat que en el conflicte entre les dues comunitats hi hagi divergències en pro i en contra de la legalitat d’aquest retorn que, de fet si encara no s’ha produït, per alguna cosa i la veu d’experts serà.
Amb tot això, la cursa cap al 21-D, promet ser divertida en el sentit de traspassar les línies del ridícul pel bàndol del CLV (155). Compromesa i caga dubtes pels qui tenen molt en comú i, feixuga pels de la resta que de fet, tossudament alçada la ciutadania si ja està acostumada a fer possible l’impossible, el dia 21…, ¿com era allò de Lluís Companys…?, ah!, sí, “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a guanyar”.

combat diari
29.11.2013 | 9.02
A General
motxilles
29.08.2014 | 10.02

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.