tempus fugit

de tot i de res

13 d'agost de 2019
0 comentaris

eivissa del 75 (7 de 17)

Els “peluts” autèntics, cercant l’ombra protectora passaven el jorn rere el drap estès a terra. Al damunt, seguint un criteri sense manies –o sí, perquè de les manies sovint cap persona s’escapoleix- exposaven la bijuteria combinada amb gemmes semiprecioses captant així l’atenció i intenció de compra de tota mena de vianant.
Turistes o autòctons, com aquell que no vol la cosa, es convertiren en privilegiats espectadors d’aquell moviment que, recuperant l’ancestral modalitat de venda ambulant en principi sense lligams amb cap tribut, aconseguia guanyar-se honestament els doblers que el permetia la subsistència.

els temps que corren
04.07.2014 | 8.15
A Sense categoria
era
02.04.2020 | 10.50

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.