tempus fugit

“Peluts” o gens ni mica, aprofitaven l’ocasió de l’emergent zona turística de ses illes -en aquest cas les Pitiüses- per exposar a la venda la mercaderia creada per les pròpies mans.
Les unes, col•locaven la manufactura ordenadament damunt la tovalla que cobria la tauleta plegable, les altres, assegudes, davant la botiga-magatzem-habitatge, en la cadireta feinejant amb dits experts les característiques espardenyes illenques i, qui sap, si tot veient l’època de les vaques grosses damunt el territori, quantes vegades no li passaria pel pensament la dita popular nadiua: “Déu ens guard d’espardenya que es torna sabata»: es diu per al•lusió als nou-rics o als qui es veuen enlairats sense mèrits propis.