tempus fugit

de tot i de res

17 de setembre de 2017
0 comentaris

d’una catalana a menorca, a un menorquí a catalunya

Pedraules, ara tu vius a ma terra i jo visc a la teva. Tu vius de prop les Diades de l’11 de setembre i jo en la distància via retransmissions televisives, i per tant, sense poder fixar-me en els detalls que tu tan bé m’has fet recordar, per això, tot donant-te les gràcies voldria dir-te que tota aquesta “logística “en les celebracions ciutadanes, de ben cert sé que forma part de l’ADN de la majoria de gent nascuda o integrada a Catalunya, amb la mateixa força que observo de l’ADN de la majoria de menorquins autòctons o nouvinguts, tossudament entestats a preservar el territori d’abusos urbanístics o de les actuacions del tot innecessàries en la millora de la carretera Maó-Ciutadella o d’altres barrabassades que deixarien s’illa feta un nyap al servei, això sí, d’aquell turisme de masses causant de canvis negatius no només en el medi ambient sinó que també en la convivència social.
Aquesta “cosa nostra” organitzativa, la catalana, ve de més enllà del segle passat i de l’altre i altre. Aplecs sardanístics, Flama del Canigó, Patums, colles castelleres, colles geganteres, Diada de Sant Jordi…, trobades totes multitudinàries que han propiciat, que si no haguessin bones maneres col•laboracionistes de fer des de néts fins a besavis, el conjunt de la ciutadania mai s’haguera interessat a formar part activa o passiva del país, tal com penso que ha de ser la “cosa vostra” més enllà també, de segles i segles, de conservar el territori amb cura, pam a pam kilòmetres i kilòmetres d’entramat de paret seca, la verdor dels terrenys de pastures, les barreres d’ullastre que permeten el pas sense agressives tancadures, bé als llocs o pel transit de bestiar o de tractors dins les tanques de conreu i un llarg etc. d’encalats i polits pobles que, tot plegat, fa que també petits i grans, estimant-s’ho tot, conservin activament i passivament el territori net de brutícies incloent-hi l’especulativa.
Pedraules, com que al final de l’escrit et preguntes “Jo ho veig com una incògnita. Què passarà el dia 1 d’octubre? Els catalans podran votar com van fer els escocesos a Escòcia? O els quebequesos al Quebec? O Espanya encara continua a anys llums d’aquestes democràcies modernes com són les de Gran Bretanya i el Canadà? La incògnita es desvetllarà els propers dies.”, et diria que estiguis tranquil perquè m’atreveixo posar la mà al foc que, com que aquesta embranzida independentista ja ha incorporat com a premissa la defensa de la verdadera Democràcia, aquella que practiquen polítics, poders fàctics i ciutadania amb la Declaració Universal dels Drets Humans incorporada en el seu ADN, crec que sí, que el dia 1 d’octubre veuràs cues i cues de gent, pacífica i un poc enrabiada també, dipositant un SÍ o un NO dins de les del tot legítimes urnes, mal que els hi pesi als unionistes radicals, aquells de la “una grande i libre” que, marcant paquet a l’estil forces de la legió i ideologia del seu fundador tan admirat pels franquistes, continuen sembrant l’antidemocràtica intransigència de la qual si més no, una població catalana empoderada ja se n’ha atipat.

era
28.10.2021 | 9.43
teràpia contemplativa
29.03.2016 | 8.48
ah!, la perfecció…
12.11.2014 | 8.47

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.