tempus fugit

En pobles o barris de ciutats allí on el veïnat encara és aquell de tota la vida, tranquil·litza veure a primeres hores del dia que els porticons oberts d’una casa, normalitzen els costums sense que cap daltabaix hagi alterat la vida de qui l’habita, però si a aquest fet casualment li sumem la presència encuriosida de l’àvia i la del seu fidel company caní, el plaer d’intercanviar una mirada i somriure còmplices, ja ens revifa el dia.