tempus fugit

Deia: –Ja no puc més.

Pensava: –Encara una mica més.

Feia: allò que l’hi recomanà la doctora…, una bona estona d’una passa rere l’altre i que deixes d’amoïnar-se perquè al cap i a la fi no passa fam ni pateix cap guerra, només l’angunieja la pandèmia gripal de la COVID-19 que a casa nostra transcorre dins del possible preludi del triomf del feixisme emergent capitanejant les restes de l’imperi espanyol, el cap i la servitud cortesana de la putrefacta dinastia borbònica, per la qual cosa la minva de vitalitat o de les forces corporals o anímiques que detecta és, una generalitzada llangor força compartida fàcil de detectar, difícil, segons com, d’afrontar.