tempus fugit
de tot i de res
24 de juny de 2016
0 comentaris
“déu mos guard sobretot, de pols de maig i fang d’agost” i d’espantar el moix
No pateixis, el tret d’enregistrar la foto és pacífic i tot d’una m’aparto del mirador i d’entorpir la teva intimitat, no voldria pas que la natural desconfiança en veure’t sorprès pel darrere et fes fer un fatídic pas en fals cap al buit del penya-segat i acabessis a les aigües del port d’on de ben segur te’n sortiries esverat, xop i alhora airós sense oblidar mai l’accident i jo, de ben segur que també esverada, regalimant més d’una llàgrima i malgirbada a més a més de no oblidar-lo, mai m’ho perdonaria.
Comparteix això:
Relacionats
cruïlles del present
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!