tempus fugit
de tot i de res
12 de desembre de 2018
1 comentari
destí llum d´estrelles
A partir de no res, no només el passat talaiòtic de l’illa entre altres atractius com són els d’estar declarada Reserva de la Biosfera, comptar amb un Camí de Cavalls 360° que rodeja el perímetre costaner, el tradicional Jaleo Santjoaner a Ciutadella i els que segueixen santoralment pel patró de cada poble, rutes pels ciclistes, rutes pels caminants…, i un llarg etcètera de motivacions per pesar-s’ho bé durant l’esbarjo vacacional, ahir, l’informatiu balear va esbombar la galàctica notícia de: “Menorca cerca una identitat pròpia per observar les estrelles i convertir-se en destinació Starlight. Els auditors aconsellen crear miradors nocturns, allotjaments especialitzats i activitats d’observació per atraure el turisme astronòmic.”
A partir de no res doncs, ja podrem celebrar que astrònoms, astròlegs i, intrusos de rigor alliçonant deixebles, uns tindran un lloc de feina assegurat gràcies a la qualitat del cel nocturn de Sa Roqueta i d’altres ocuparan places hoteleres amb el tot inclòs (o no) i, ben armats amb telescopis de tota mena, qui sap si d’alguna manera seran l’enveja d’ànimes perdudes que a través dels segles deuen voltar pels seus poblats talaiòtics recordant quan en vida s’embadalien contemplant (identificant-les, o no) les llumenetes damunt l’estel•lar negrós sostre nocturn.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En tres ocasions en la meva vida, he estat cridat per artistes o responsables de monuments, per tal que calculés la seva orientació o posició relativa respecte a algun fet astronòmic com pot ser la sortida del Sol determinat dia. Sense cobrar. En les tres ocasions, en la inauguració del monument, l’artista o responsable, en el seu discurs, m’ha anomenat l’«astròleg».
I això és com anomenar l’«alquimista» a algú que treballa a l’ajuntament per garantir la potabilitat de l’aigua. No, un astròleg, en èpoques antigues podia ser un astrònom que inventava històries personals per tal de fer-se un sobresou, o fins i tot sou. Però des de fa segles que és clar que és un estafador malgrat el que cregui fins i tot una majoria de la població, desinformada i amb necessitats psicològiques.
Com desinformació és pensar que el tema del cel fosc és una dèria d’uns quants extremistes amb ganes de molestar. No, l’alerta l’han donat científics. Potser sí que els primers van ser astrònoms, professionals, als quals la llum artificial destorbava a les seves observacions, però van venir desprès biòlegs, fisiòlegs i enginyers, explicant el seguit de problemes que genera el fet d’il·luminar el cel de manera desaforada. Des de problemes de migració o recerca de parella en molts animals nocturns; canvis en les preses i els seus predadors que ara poden actuar en qualsevol horari: problemes de son i vigília en els humans —que també es donen molt sovint en interiors per emprar il·luminacions inadequades—; fins arribar a unes emissions extres de CO₂ que contribueixen a l’escalfament de la Terra.
Sabem que hi ha polítics, que no creuen en el canvi climàtic, malgrat que la immensa majoria de científics el tongui clar. El mateix amb el cel nocturn, no és una collonada de quatre bojos, les evidències del problema són aclaparadores i les conseqüències si no s’actua, desastroses. Per això, qualsevol acció per conscienciar sobre ell, és prioritària. Fer reserves amb limitacions de la llum que dilapidem al cel, n’és una. Com la del Montsec al Principat de Catalunya o la de la illa de la Palma a les Canàries.
I no, el turisme que arrosseguen és ridícul comparat amb el de platja o fins i tot amb el que fem alguns quan venim a Menorca per veure talaiots, navetes, arquitectura urbana o indrets de costa salvatges, com és el meu cas.