tempus fugit

de tot i de res

19 de juny de 2017
0 comentaris

deixadesa agradable

La pràctica d’originar abocadors incontrolats, dóna peu a captar imatges si més no curioses.
Una diversitat de cordes nàutiques (caps) velles entortolligades, fan de coixí a l’obsoleta boia abandonada en mig del passeig del moll, malgrat tot, si agafem el cantó positiu de la deixadesa humana, la varietat de textures del conjunt abandonat pot arribar a ser, fins i tot, com una d’aquelles preades obres artístiques envoltades del misteri de l’anonimat d’autor.
Resumint; sense ser-ne entusiasta de cap dels seus vessants, aquesta frase de J.V.Foix: “M’exalta el nou i m’enamora el vell” sempre m’ha agradat.

tres tombs (8 de 20)
11.11.2020 | 8.25
era
30.09.2021 | 9.25
feminisme i hàbit
02.02.2015 | 9.36

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.