tempus fugit

Del vaixell que fa l’entrada al port ningú n’espera que familiars amics o coneguts desembarquin per passar un puntual retrobament, a tot estirar, al moll hi haurà mitja dotzena d’autocars concertats per persones inquietes en conèixer algun indret de l’època talaiòtica dels molts que hi ha per l’illa i dels pocs que queden respectats i decentment ben conservats pels pobles de la mediterrània. Aquest si més no i el bon seny a l’hora de defensar els espais naturals, és el que dóna un preat valor afegit a l’illa, valor defensat per un sector d’habitants conscienciats i organitzats per plantar cara als també sector d’habitants sempre organitzats inconscientment disposats, en consciència, al seu negoci lucratiu.
El recent episodi viscut arran de la reforma de la carretera general duta a terme dins del mandat dels populars, ha estat un dels més vergonyosos. Aturades les obres, ara intentant esmenar el desastre, més tard o d’hora acabarà el mal son, aquest,ben detallat en una resposta a la notificació del GOB: Carretera: Obres que fan ferides, encara que siguin més petites” i que diu
“Si perquè no una carretera, no amb dos carrils per banda, millor amb 3. I hotels?, contra més hi hagi millor, blocs d’apartaments o casetes adossades estil “poble de pescadors”, si pot ser a la vora de la mar, rotondes a manta, etc. Piscines per tot arreu i dessalinitzadores, és clar. També es podrien augmentar els ports esportius i per tant el nombre de llocs d’amarres. Clar que per això farien falta més depuradores. Més camps de golf, això també és important i dóna molts doblers. Això és futur per sa Roqueta, és a dir una illa ben cimentada.”