tempus fugit

A tan sols 5 dies d’entrar en els annals dels moviments pacífics ocorreguts al llarg de la història, “la revolta dels somriures” que any rere any ha mostrat -i no atura un segon- la força de la ciutadania manifestant-se tossuda pacífica i divertida en les darreres Diades pel dret de decidir el futur del país, aviat figurarà en enciclopèdies de prestatge, digitals o llibres de text d’escola.
De la mà de l’antropologia, filosofia o del lliure pensament, s’està veient a més d’una persona experta en aquestes matèries que analitzant els fets diu la seva comparant “la revolta dels somriures” de Catalunya amb altres moviments socials passats dignes per tant, de servir de referència per avançar en l’humanisme constructiu.
Si diuen que la impremta hi va tenir un paper molt important doncs, gràcies a aquesta, l’humanisme es va poder expandir molt més ràpidament a partir del segle XV, ara tenim que des de mitjans del segle XX i en el transcurs del XXI, amb estris de comunicació d’última tecnologia entre les mans, allà on sorgeix una idea consigna o eslògan, a la velocitat de la llum està a l’abast de tothom fet que ocasiona que si estem emocionalment i emotivament organitzats, l’èxit d’aquesta revolta pels drets socials que ja ocupa bona part de totes les notícies i tertúlies de l’Estat, no l’atura ni els que també fent ús d’aquests estris incapaços però de fer vibrar la saviesa i concòrdia popular, intenten avortar-la.
L’Estat espanyol governat pel PP, aquest partit tan intolerant i sectari, característiques de la dreta autoritària neofeixista que malauradament està guanyant terreny dins la UE, recolzat aquí a l’Estat per l’oposició de centre, centre esquerre o esquerra, al dur a les seves files recalcitrants unionistes, aquests els han estat fent perdre els papers pel llarg camí del procés català, malbaratant així una rere altre l’ocasió de poder ser la bona alternativa de govern que donés una sortida consensuada al repte de Catalunya.
Sobtadament a només 5 dies de l’1’O, Alea iacta est i para de comptar.