tempus fugit

Trencant la quietud de l’aigua damunt què t’emmiralles, pacíficament desafiant avances cap a la càmera, però encara que sembli una actitud narcisista, tu ho tens clar i, per poc que alguna persona es dediqui a observar les aus, haurà après que, l’acció de cabussar-te de cop i volta per atrapar desprevinguda la bestioleta aquàtica que et serveixi d’aliment, no té res a veure amb la semblança d’un auto enamorament lliscant les aigües.