tempus fugit

Camines damunt l’arena d’una platja després que un petit temporal l’ha omplert de conquilles i creus que estàs en un indret paradisíac fins que el record d’una notícia et fa tocar de peus a terra i saps que l’indret on et trobes, gràcies a la presència de microplàstics, és una merda.

La notícia en aquest enllaç, i un tast del que diu per qui vulgui saber-ne més: “Les platges catalanes –particularment les del Camp de Tarragona i les de Menorca– fa anys que acumulen centenars de milions de bocins de plàstic, segons que denuncien organitzacions ecologistes del país. És una crisi ecològica que, durant anys, s’ha cuit a foc lent amb la inacció de les autoritats, però que no ha estat fins ara que s’ha posat en relleu.” I en mig de la informació un enllaç on Esperança Camps entrevista al tècnic de  medi marí del GOB a Menorca, que analitza les conseqüències d’un augment persistent de la temperatura de l’aigua de la mar.