tempus fugit

de tot i de res

26 d'octubre de 2020
0 comentaris

de no veure’l a veure’l i, de no notar-lo a notar-lo

Atrapades en la rutina horària i de trajecte, després de dies de no veure la sortida del sol, de cop i volta, un cop atès el puntual canvi d’horari d’hivern, trobar-lo descarat i puntual com el de no fa gaire.

Atrapades en la rutina diària dels costums socials, després de dècades de no notar els subtils canvis, de cop i volta, al principi, durant i segurament després de la mundial pandèmia del coronavirus COVID-19, a poc a poc, els supervivents i generacions posteriors, s’adonaran de l’històric canvi d’era sofert pels habitants de la Terra.

I qui sap si, d’una punyetera vegada, la “saviesa” dels dirigents de torn, deixarà d’embolicar la troca emprenyant la ciutadania, la fauna i la flora, al ja obsolet, productivament, costum de sofrir un horari d’estiu.

la mirada
29.09.2015 | 8.44
pedrera de santa ponça
11.07.2014 | 8.44
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.