tempus fugit
de tot i de res
17 d'agost de 2023
3 comentaris
de moixos i propietats
I així relaxadament, Brusqui, vas omplint les buidors deixades per la Brusca dels llocs estratègicament habilitats per a la vostra condició “gatina” i, si tu també la trobes a faltar, sàpigues que ho dissimules a la perfecció demostrant, ara ja sí que, com qualsevol felí domèstic, tu tampoc ets el moix de la casa sinó que la casa és del moix.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona tarda ,
Una pregunta i un apunt:
La princesa que omple els buits de la Brusca, na Brusqui, és filla o és una d’altre llinatge que s’hi assembla i és tant maca com ella?
L’apunt: tot i que m’imagino i dono per cert que ja l’has llegit o t’hauran informat:
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-carrer-de-progres-guanya-el-concurs-de-carrers-guarnits-de-la-festa-major-de-gracia-2023/
Dels que som lluny i no hi hem estat, però com deies amb l’acudit que vas posar al darrer post les duem a dins… Bona festa major.
Ja m’adono Joan Carles que ets un incondicional dels gats i, et faig saber que en “brusqui” no sé de quina gatada prové doncs de cinc o sis mesos algú el va deixar abandonat al recinte del Talatí de Dalt, i després de quatre o cinc dies alterns d’esperar el grapat de pinso que li duia, l’endemà d’una nit de llamps i trons vagi decidir adoptar-lo tot saben les possibles discrepàncies amb la brusca (moixa) i la bruna (cussa), a la seva manera, mestresses de la casa fins a l’últim alè de vida. Conclusió, sense saber si amb enyorança o sense, ara el moix ja fa de puto amo de la casa, això sí amb uns ulls blaus que continuen sent l’admiració de qui els pot arribar a veure.
Festa Major de Gràcia. Justa la fusta i enguany el “meu” carrer com tants anys seguits o alterns en la infància, guanyador del primer premi!!!, així que, en la distància, i en el record de la feinada setmanes i dies previs a la nit dels 14 d’agost viscuts, enguany, doblement contenta.
Doncs si. A casa en tenim cinc. Les dues primeres en arribar, mare i filla, les va portar la meva dona ja que al lloc on s’estaven i ella els hi duia pinso, hi començaren a fer obres i temíem per que no els passés res dolent. Així, doncs, cap a casa…
Després, al pati de casa, va aparèixer una gata amb cinc cries. Uns dies més tard se’ls va endur tot passant per la terrassa del menjador. Un d’aquest petits es va acostumar a venir a veure’ns a la terrassa. Al final es va quedar com un membre més de la familia. La seva mare no era gaire lluny, i la meva dona l’hi portava menjar. Va tenir una altra gatada però algú li va matar els petits. Vam decidir que la portàvem a casa i quasi va venir sola. I el darrer és un petit que va aparèixer en una colònia que també alimentem (al principi eren sis, queden tres) i que els gats no el volien de company. Així que va incorporar-se al nucli familiar. I abans havíem tingut dos cans que van morir de vells.
Una abraçada.