tempus fugit

I…, després d’un dia de reflexió d’aquells que tant els agrada als cagadubtes, dins la irreflexió celebrava que, quan amb ferma convicció dipositava el vot a l’oficina de correus, ja em treia del cap aquest mal de cap esperant només que les persones del partit més decidit a formar part del model d’independència dels Països Catalans, no decaiguin en l’intent, ¿i…, per què no, si de més verdes en maduren?