14 de juny de 2016
de la Mona Lisa del XVI a la del XXI
La Gioconda actualitzada del retrat segur que no va jugar amb el model de nines que té al costat perquè, amb el “new look”, més aviat sembla que una Nancy haguera de ser la seva companya de joc. El que sí que és possible que compartís amb l’homòloga de Da Vinci, són estones d’oci contemplant teatre de titelles on no faltaria el personatge de la sempre carismàtica bruixa -del somriure mal fiador-, del darrere, si ens basem en relats històrics com el del Llibre de contemplació en Déu, datat el 1272, de Ramon Llull on explica que els joglars moros utilitzaven bavastells, ninots d’aparença humana fets de fusta policromada i, si volem assabentar-nos millor dels orígens del titella, podem donar un cop d’ull a la pàgina “teiamoner”, que entre altres coses ens explica “A Grècia van coexistir els titelles amb el teatre d’actors, però relegats a un art menor. La primera referència coneguda de Grècia data de l’any 422 a.c. i, els romans amb la seva conquesta es varen emportar les figures manipulades a la península Itàlica”.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!