tempus fugit

S’ha de reconèixer que estem en una societat tan complexa per desigual que, a vegades, fa feredat pensar en quin cantó, vulguem o no, estem-
Tu, Bruna, malgrat la insulina dependència, no pots dissimular en quin cantó, paradoxalment, creus que vius. Rodejada de comoditats, sembla que cap malson et destorbi la mitja diada.
Jo, sort tinc de pertànyer al gremi “marçalià” de la

Divisa
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel

per esvair enrabiades, mal sons i ara amb la col•locació dels llacets grocs damunt la roba de primavera i d’estiu, fer palès per allí on trepitgi del tipus de pacífica rebel•lia revolucionaria que està vivint el meu país.